135 isaias - el libro de isaias - 12_7_23, 21.33

Recordes els llibres d'història a l'Antic Testament? Intentarem tornar als esdeveniments en la història del poble jueu, i aquesta vegada ens enfocarem en els missatges que Déu va enviar a través dels profetes perquè el poble de Déu pogués penedir-se i seguir-lo de tot cor.Per desgràcia, estem a l'altra banda de la història, i sabem que el poble, malgrat els advertiments rebuts, es va obstinar en múltiples ocasions a seguir el seu propi camí, per la qual cosa les profecies que llegim en aquests llibres es van complir, i el poble de Déu va haver de patir les conseqüències de la seva rebel·lia. Israel va fer pacte amb els reis d'Aram per lluitar contra Assíria, Judà es va aliar amb Assíria, fent-se el seu súbdit, la qual cosa portaria conseqüències. El poble de Déu acabaria en mans dels babilonis, que prendrien Jerusalem el 586 a. i portaria captiu al poble. Però Déu no només va donar els missatges de judici que venien; també els va anunciar que els alliberaria com els havia deslliurat de l'esclavatge a Egipte. Veurem al llibre d'Isaïes el missatge d'esperança al poble de Déu, com Déu els va prometre el retorn a Jerusalem, i l'arribada del Messies, que hauria de venir segles més tard per salvar el seu poble.Enmig del llibre d'Isaïes, hi trobem 4 capítols que relaten històries del rei Ezequies. Les quatre històries ressalten moments a la seva vida quan havia confiat en Déu, (com les primeres dues històries, que parlen de la invasió de Senaquerib, el rei Asiri) i en altres moments no havia confiat en Déu (com quan va emmalaltir Ezequies i quan va rebre als ambaixadors de Babilònia). Aquesta secció històrica ens ajuda a veure el tema principal del llibre i també crea dues seccions al llibre. Als capítols 1-35, la profecia d'Isaïes se centra més en el judici de Déu, primerament per a Jerusalem i Judà als capítols 1-12 i després contra les nacions al voltant dels capítols 13-27. Després de la secció històrica, ja en els capítols 40-66, Isaïes se centra en la misericòrdia de Déu en restaurar el seu poble penedit. Del 40 al 57 trobem diverses cançons que presenten la persona del Messies, i els darrers nou capítols anuncien l'alliberament futur del poble que dipositarà la seva confiança en l’alliberador.El llibre d'Isaïes forma part de la Torà dels jueus. Qualsevol que llegeixi els capítols dedicats a qui hauria de venir pot veure reflectit Jesucrist. Mirarem amb més detall com Isaïes presenta Crist, però avanço que gran part d'Isaïes presenta el Crist que hauria de redimir el seu poble.El llibre d'Isaïes ens deixa diversos missatges en què podem meditar:En primer lloc, veiem que quan Déu castiga, ho fa amb la intenció de restauració, cercant la reconciliació.L'any que va morir Acaz (2 Reis 16:20; 2 Cròniques 28:27) va enviar Déu profecia sobre els filisteus al capítol 14, després de l'anunci de destrucció de Babilònia i Assíria. Tots els enemics del poble d'Israel serien castigats, incloent-hi Moab i Damasc, és a dir Síria, Etiòpia (18) i Egipte (19). És increïble com Déu no treu l'esperança de pobles que mereixen càstig. Déu a la seva justícia ho dona en la seva justa mesura i ofereix també la restauració. Moltes vegades veiem càstig exercit de manera venjativa. Però Déu no és així. El càstig de Déu sempre és amb intenció d'oferir reconciliació i restauració. Recordem això en la nostra relació amb els altres.En segon lloc, Isaïes ens mostra la importància de confiar sempre en Déu, i no substituir-lo per persones o coses.Veiem en la història que Israel havia confiat en la protecció que Egipte li oferia, però al capítol 31 Déu els recorda que els egipcis són homes, i no déus. Isaïes 31:1 «Ai dels qui baixen a l’Egipte a buscar ajut! Els qui volen recolzar-se en la cavalleria i posen l’esperança en els carros de guerra, perquè són molts, i en els genets, perquè són molt forts, però no miren vers el Sant d’Israel ni consulten el Senyor.» Déu els avisa que caurien, perquè quan posem la nostra confiança en l'home, no hem d'esperar la protecc