165 -Osees- La Promesa darrere d'un nom

El profeta Osees va portar el missatge de Déu al poble del nord durant els anys previs a la captivitat assíria, que passaria durant el regnat del rei del nord que portava el mateix nom que ell, Osees. El profeta ens mostra la misericòrdia incomprensible de Déu a través de l'exemple d'un home que, malgrat la infidelitat contínua de la seva dona, la continua estimant i perdonant. Ens ensenya que Déu té aquesta mateixa disposició cap al seu poble rebel, perquè Déu estima la misericòrdia.<br />Déu va fer servir el matrimoni d'Osees per mostrar al seu poble l'amor fidel de Déu malgrat la seva infidelitat.<br />Déu també va fer servir el nom dels fills d'Osees per comunicar el missatge al poble. Quan Osees i Gomer van tenir el seu primer fill, Déu li va demanar: «Posa-li el nom de Jizreel; perquè d’aquí a poc temps jo castigaré la casa de Jehú, per causa de la sang de Jizreel» OSEES 1:4 BEC.Quan la seva filla va néixer, Déu li va dir: Posa-li per nom Lo-ruhamà, Això és, No compadida, perquè no em compadiré més de la casa d'Israel, sinó que els trauré del tot. Però de la casa de Judà tindré misericòrdia, i els salvaré per Jehovà el seu Déu; i no els salvaré amb arc, ni amb espasa, ni amb batalla, ni amb cavalls ni genets.”Quan Gomer va tenir el tercer fill, Déu li va dir: «Posa-li el nom de Lo-Ammí, perquè vosaltres no sou el meu poble, i jo no seré vostre.» OSEES 1:9 BEC.<br />Què podria estar dient Déu amb aquests noms?Això descrivia on era Israel en aquell moment amb Déu. El seu primer fill, Jezreel, recordava el poble del lloc on hi havia hagut mort i guerra, i els advertia que el dia del judici, aquí es duria a terme la batalla final.Al nom Lo-ruhamà, la partícula Lo- indicava el negatiu. Déu els estava indicant que si Israel continuava anant pel mal camí, Ell no podria compadir-se'n. I amb el nom Lo-Ammí, novament indicava que Déu no els podia veure com el seu poble mentre actuaven tan apartats d’Ell.<br />Osees 10:1-2 compara Israel amb una frondosa vinya, que dóna abundant fruit, però tot per a si mateixa; Quina pena, oi? Imagina una vinya plena de raïm, i ningú per menjar-ne; que ni persones, i ni tan sols els ocells poguessin gaudir de la dolça fruita. Estava carregada de fruita per a si mateixa, i ella mateixa tampoc no les podria gaudir. Ens dóna una imatge clara de la vanitat que el poble vivia.Continua el text denunciant el que Israel havia fet: «Com més abundós era el seu fruit, més abundosos eren els seus altars; com més esplèndida era la seva terra, més esplèndides eren les seves esteles. Tenen el cor dividit, i ara ho han de pagar: el Senyor enderrocarà els seus altars i destruirà les seves esteles.» OSEES 10:1-2 BEC<br />Israel havia edificat altars i s'havia creat els seus propis ídols per adorar. El seu cor estava dividit, i escollien agradar-se a si mateixos. que absurd seria que una vinya donés fruit per a si mateixa, és també en va que visquessin ells per a si mateixos. Arribarien al moment d'adonar-se que així no podrien ser coneguts com el poble de Déu, ni aquest es podria compadir de les seves desgràcies.<br />No obstant això, ja des del principi del llibre, a Osees 2:1 Déu ens mostra el seu desig de treure aquest prefix negatiu “Lo” de davant dels seus noms per poder veure'ls com a poble seu, compadit per Déu. Diu així: «“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’.» OSEES 2:1 BEC<br />Al 2:23 (BEC) ens deia: «La sembraré per mi a la terra, tindré compassió de la ‘No-compadida’, i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’, i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.»<br />Això clarament els mostrava les bones intencions de Déu. Déu sembraria aquesta vinya en bona terra, i ho faria per a ell, diu. El fruit de la vinya tindria una bona fi, i agradaria al Rei de Reis. Diu que Déu tindria misericòrdia de Lo-Ruhama, la “no compadida”, i que Lo-ammi, recordes que significava “no poble meu”, seria el seu poble i dirien: Déu és el meu Déu.<br />Ja ho havia dit a Osees 2:16, on